PONT DEL TREN: És dalt del pont del tren que creua el riu Ebre al seu pas per Tortosa on s’inicia aquesta ruta, ja que és el nexe entre l’itinerari “Tortosa en textos de Gerard Vergés” i la mateixa, que es titula “Bocins del riu Ebre”. És un lloc des del qual hi ha unes vistes privilegiades del riu, aquest riu de què tants cops, incansablement, Vergés ens descriu als seus llibres. I és que el nostre autor i el riu Ebre estan estretament lligats, ja des que era ben menut. Potser per això l’Ebre és un dels elements més constants de la seua escriptura. En el fragment que es presenta a continuació l’autor tortosí ens descriu el riu que ha vist des de sempre, és a dir, el tram de Tortosa. Descriu el color del riu, el cabal, el paisatge que l’envolta, així com les muntanyes dels Ports de Beseit, unes convidades que tampoc falten en els seus escrits. FRAGMENT: «De sempre (i no voldria repetir aquell joc de Noè i el rei David) he associat l’Ebre amb un to daurat i el paisatge de Tortosa amb un or vell, amb un or nobilíssim, com una maçana del ciri o de forment madur o de sol de capvespre o d’oli o de mel regalimants. La veritat és que no he vist mai el Iangtsé (que vol dir riu d’atzur) ni el Nil Blau, que desemboca al Nil; però em costa de creure que un riu impetuós sigui blau i no d’aquesta color groguenca de llims i d’argila. El cert és que, quan bufa el vent de Dalt, i sol bufar amb força, el paisatge de l’Ebre es renta la cara i el riu encara es veu més groc. Les muntanyes del Port apareixen llavors d’un violeta retallat i intens. I la terra de garriga és d’un roig de sang de bou. I les copes dels garrofers, d’un verd lluent, gairebé mineral.» (Gerard Vergés: Tretze biografies imperfectes. Barcelona: Edicions Destino. El Trident, 1993, pàg. 145)