Del teix en tenim referència des del triàsic. Com les falgueres. Sabíeu que per aquelles dates, els dinosaures s’alimentaven de falgueres gegants (arbòries)? En el seu pas per la nostra història, el teix ens ha acompanyat des del neolític i a l’edat mitjana on un país poderós era el qui tenia boscos de teix. La cultura celta, abans de ser reduïda pel cristianisme, ja coneixia les seves propietats curatives i letals. En la gestió dels boscos, es van desforestar paisatges per a conreus i pastures sense cap control. Si afegim actualment el canvi climàtic, fa que el teix estigui en una situació crítica per a la subsistència. Afegim més condicionants: la seva reproducció i germinació és complexa. Són arbres dioics i necessiten de l’arbre femení i masculí. La cultura celta, ja els denominava l’arbre de la vida, per què una de les seves característiques és que tenen una gran longevitat, poden viure 4.000 anys. Ens queden pocs exemplars i tots els trobem a Anglaterra i Escòcia. A Catalunya, a la Garrotxa en tenim un d’uns 1.000 anys. El Taxus Baccata ha estat un arbre monumental, molt arrelat a la cultura de l’home, s’ha utilitzat per a contes, llegendes, armes, instruments, medicina, punts de trobada i reunió en molts pobles, de culte i en rituals funeraris. ___________________________ INSTAGRAM #EdulocTaxus6