{"entity":{"foto":null},"objects":[{"id":82934,"coords":"POINT(242050.39048153 5072109.5661983)","tipus":"trivial","capa":"0","nom":"La Sagrada Fam\u00edlia","descripcio":null,"ncapes":{},"ncategories":{},"categoria":"0","href":"\/en\/trivial\/82934\/preview","icona":"001"},{"id":82935,"coords":"POINT(241039.39134975 5070218.5335266)","tipus":"trivial","capa":"0","nom":"Casa Lle\u00f3 i Morera","descripcio":null,"ncapes":{},"ncategories":{},"categoria":"0","href":"\/en\/trivial\/82935\/preview","icona":"001"},{"id":82936,"coords":"POINT(240687.66158638 5070830.626917)","tipus":"trivial","capa":"0","nom":"La Pedrera","descripcio":null,"ncapes":{},"ncategories":{},"categoria":"0","href":"\/en\/trivial\/82936\/preview","icona":"001"},{"id":82937,"coords":"POINT(240627.34799375 5071041.425909)","tipus":"trivial","capa":"0","nom":"Palau del Bar\u00f3 de Quadras","descripcio":null,"ncapes":{},"ncategories":{},"categoria":"0","href":"\/en\/trivial\/82937\/preview","icona":"001"},{"id":82938,"coords":"POINT(240512.09528706 5071083.2274089)","tipus":"trivial","capa":"0","nom":"Casa Comalat","descripcio":null,"ncapes":{},"ncategories":{},"categoria":"0","href":"\/en\/trivial\/82938\/preview","icona":"001"},{"id":82939,"coords":"POINT(241987.68823138 5069418.930551)","tipus":"trivial","capa":"0","nom":"Els 4 gats","descripcio":null,"ncapes":{},"ncategories":{},"categoria":"0","href":"\/en\/trivial\/82939\/preview","icona":"001"},{"id":82940,"coords":"POINT(240916.97267165 5071204.6570337)","tipus":"trivial","capa":"0","nom":"Casa de les punxes","descripcio":null,"ncapes":{},"ncategories":{},"categoria":"0","href":"\/en\/trivial\/82940\/preview","icona":"001"},{"id":82941,"coords":"POINT(240956.98267863 5070278.4552302)","tipus":"trivial","capa":"0","nom":"Casa Batll\u00f3","descripcio":null,"ncapes":{},"ncategories":{},"categoria":"0","href":"\/en\/trivial\/82941\/preview","icona":"001"},{"id":82942,"coords":"POINT(240982.06357854 5070248.2984338)","tipus":"trivial","capa":"0","nom":"Casa Amatller","descripcio":null,"ncapes":{},"ncategories":{},"categoria":"0","href":"\/en\/trivial\/82942\/preview","icona":"001"},{"id":82943,"coords":"POINT(240257.70330278 5071224.0648729)","tipus":"trivial","capa":"0","nom":"Casa Fuster","descripcio":null,"ncapes":{},"ncategories":{},"categoria":"0","href":"\/en\/trivial\/82943\/preview","icona":"001"},{"id":82944,"coords":"POINT(242180.572295 5069682.7838575)","tipus":"trivial","capa":"0","nom":"Palau de la M\u00fasica Catalana","descripcio":null,"ncapes":{},"ncategories":{},"categoria":"0","href":"\/en\/trivial\/82944\/preview","icona":"001"},{"id":82945,"coords":"POINT(242052.18197447 5072057.8368423)","tipus":"punt","capa":"0","nom":"Sagrada Fam\u00edlia","descripcio":"La Bas\u00edlica de la Sagrada Fam\u00edlia \u00e9s l'obra m\u00e9s coneguda d'Antoni Gaud\u00ed i ha esdevingut s\u00edmbol indiscutible de Barcelona. \u00danica al m\u00f3n, est\u00e0 en proc\u00e9s de construcci\u00f3 des de l'any 1882, i es preveu que s'acabi cap al 2026.\nEl 1882 fou col\u00b7locada la primera pedra d'aquesta bas\u00edlica colossal, avui dia encara en construcci\u00f3. Si b\u00e9 inicialment la Sagrada Fam\u00edlia va ser un projecte encarregat a l'arquitecte Francesc de Paula Villar, nom\u00e9s un any m\u00e9s tard el jove Gaud\u00ed va ser designat per continuar l'obra, a la qual s'hi va dedicar fins el moment de la seva mort l'any 1926. Gaud\u00ed acab\u00e0 la cripta i la fa\u00e7ana lateral del Naixement, declarades Patrimoni de la Humanitat. Les maquetes i dibuixos conservats han perm\u00e8s continuar les obres, des del seu origen finan\u00e7ades amb l'aportaci\u00f3 d'almoines an\u00f2nimes.\nEl Temple Expiatori de la Sagrada Fam\u00edlia \u00e9s una esgl\u00e9sia de cinc naus amb creuer de tres, que formen una creu llatina. A l'extrem superior de la creu hi ha l'absis, de forma semicircular, que tanca la bas\u00edlica pel darrere. A m\u00e9s, la bas\u00edlica consta de tres fa\u00e7anes monumentals, cada una de les quals representa un dels tres moments culminants de la vida de Jesucrist: el naixement (carrer Marina); la passi\u00f3, mort i resurrecci\u00f3 (carrer Sardenya), i la gl\u00f2ria, present i futura (carrer Mallorca). Les quatre torres de cada fa\u00e7ana simbolitzen, en conjunt, els dotze ap\u00f2stols. Una torre cupular que coronar\u00e0 l'absis ser\u00e0 el s\u00edmbol de la Mare de D\u00e9u, i les quatre grans torres dedicades als evangelistes encerclaran l'agulla central que s'aixecar\u00e0 sobre el creuer i simbolitzar\u00e0 el Salvador. Des l'interior de la bas\u00edlica es pot pujar a les torres, a peu o amb ascensor, i contemplar la magn\u00edfica vista de Barcelona.","ncapes":{},"ncategories":{},"categoria":"0","href":"\/en\/punt\/82945\/preview","icona":"001"},{"id":82946,"coords":"POINT(240891.294607 5071202.6975885)","tipus":"punt","capa":"0","nom":"La casa de les punxes","descripcio":"Un \"gran castell g\u00f2tic\" aixecat en plena avinguda Diagonal de Barcelona \u00e9s un reclam per la contemplaci\u00f3 de qualsevol visitant de la ciutat. La \"Casa de les punxes\" \u00e9s en realitat un edifici de pisos que imita la forma dels castells medievals i que constitueix un dels perfils m\u00e9s reconeguts del modernisme barcelon\u00ed.\nLes germanes Terradas eren les propiet\u00e0ries de tres immobles situats entre l'avinguda Diagonal, el carrer Rossell\u00f3 i el carrer Bruc de Barcelona. L'enc\u00e0rrec de reforma dels edificis va possibilitar a Josep Puig i Cadafalch la unificaci\u00f3 dels tres cossos en un de sol, a trav\u00e9s d'una gran fa\u00e7ana de ma\u00f3 vist. De resultes en va n\u00e9ixer, el 1905, una construcci\u00f3 imponent que ocupa una illa triangular de cases, i que despunta com un gran castell medieval amb quatre torres, una a cada cantonada de la construcci\u00f3. Precisament la coberta c\u00f2nica de les torres, acabada en punxa, d\u00f3na el nom popular a la casa, que tothom coneix com la \"Casa de les punxes\".\nLa seva vista exterior encanta a tots aquells qui s'hi apropen. El ma\u00f3 de la fa\u00e7ana es combina amb el treball del ferro forjat dels balcons, obra de Manuel Ballar\u00edn, amb els relleus esculpits de refer\u00e8ncia neog\u00f2tica, on hi va treballar Alfons Juyol, i amb les vidrieres de colors d'Eduard Amig\u00f3. Els plafons de cer\u00e0mica que encap\u00e7alen la fa\u00e7ana s\u00f3n refer\u00e8ncies a s\u00edmbols patri\u00f2tics de Catalunya. Un exemple m\u00e9s del nacionalisme que impregna sovint el modernisme catal\u00e0.\nActualment la Casa de les Punxes ofereix visites guiades que permeten con\u00e8ixer tots els secrets d'aquesta obra mestra i gaudir d'unes impressionants vistes de la ciutat.","ncapes":{},"ncategories":{},"categoria":"0","href":"\/en\/punt\/82946\/preview","icona":"001"},{"id":82947,"coords":"POINT(240661.98352233 5070830.0670756)","tipus":"punt","capa":"0","nom":"La Pedrera","descripcio":"Coneguda com La Pedrera pel seu fer\u00e9stec aspecte exterior, semblant a una pedrera a cel obert, sinuosa i amb formes extretes de la natura, consta de dos blocs d'habitatges, intercomunicats per patis interiors i amb fa\u00e7ana comuna. Gaud\u00ed la project\u00e0 en la seva plenitud professional, als 54 anys, fou la seva darrera obra civil i va suposar una ruptura amb els esquemes del seu temps. \n\nLa Pedrera es pot visitar tant de dia com de nit, recorrent els espais m\u00e9s emblem\u00e0tics de l'edifici: \n\u2022\tEl terrat, una coberta ins\u00f2lita i carregada de for\u00e7a art\u00edstica que no t\u00e9 res a veure amb l'arquitectura del seu temps. Destaquen les caixes d'escala i badalots, de formes simb\u00f2liques que s'han convertit en tot un s\u00edmbol de l'obra de Gaud\u00ed.\n\u2022\tL'Espai Gaud\u00ed, situat en un dels llocs amb m\u00e9s car\u00e0cter de l'arquitectura gaudiniana, les golfes de La Pedrera. Est\u00e0 format per 270 arcs catenaris de ma\u00f3 pla i acull l'\u00fanica exposici\u00f3 dedicada a la vida i l'obra de Gaud\u00ed, presentant les seves creacions mitjan\u00e7ant maquetes i pl\u00e0nols, objectes i dissenys, fotografies i v\u00eddeos.\n\u2022\tEl Pis de La Pedrera, una recreaci\u00f3 d'un habitatge de principis del segle XX que ens apropa a la manera de viure d'una fam\u00edlia burgesa, amb el mobiliari, equipaments dom\u00e8stics de l'\u00e8poca i els elements ornamentals dissenyats per Gaud\u00ed.\n\u2022\tEls patis, que organitzen tota la planta i en faciliten una millor il\u00b7luminaci\u00f3 i ventilaci\u00f3 i van ser una de les innovacions m\u00e9s importants de Gaud\u00ed. Les fa\u00e7anes interiors dels patis deixen de ser residuals per convertir-se en un aut\u00e8ntic espectacle de formes, llum i colors.","ncapes":{},"ncategories":{},"categoria":"0","href":"\/en\/punt\/82947\/preview","icona":"001"},{"id":82948,"coords":"POINT(240537.77335139 5071082.0704033)","tipus":"punt","capa":"0","nom":"Casa Comalat","descripcio":"Com un homenatge a Gaud\u00ed, la casa Comalat mostra molts elements de l'arquitectura gaudiniana, convertint-se en un dels exemples m\u00e9s originals del modernisme a Barcelona. Dues fa\u00e7anes ben diferents, per\u00f2 influenciades per la corba del mestre de Reus, conviden a la contemplaci\u00f3 d'un edifici curi\u00f3s i molt bell.\nL'arquitecte Salvador Valeri i Pupurull va treballar en la construcci\u00f3 de la casa Comalat entre 1909 i 1911, influenciat clarament per les formes org\u00e0niques gaudinanes. Nascut en la darrera fase del modernisme, es tracta d'un edifici molt original composat per dues fa\u00e7anes diferents per\u00f2 amb un element formal com\u00fa, la corba gaudiniana. D'una banda, la fa\u00e7ana principal, que d\u00f3na a l'avinguda Diagonal de Barcelona, respira un aire m\u00e9s formal i sim\u00e8tric. Treballada en pedra, a la part inferior s'hi obra una interessant porta de ferro forjat, mentre que la fa\u00e7ana \u00e9s protagonitzada per la pres\u00e8ncia d'una tribuna central, acabada en forma de pinacle. Al capdamunt, una obertura calada amb garnaldes, despunta per sobre la resta de balcons encorbats i de decoraci\u00f3 floral.\nL'edifici \u00e9s coronat per una torre amb forma de barret d'arlequ\u00ed revestit de cer\u00e0mica vidriada verda. Aquest element colorista \u00e9s, d'altra banda, el protagonista de la fa\u00e7ana posterior de l'edifici, al carrer Rossell\u00f3, m\u00e9s informal i desenfadada. Revestida per galeries de fusta irregulars i din\u00e0miques, el color li ve donat per la cer\u00e0mica policromada que decora tota la fa\u00e7ana. Els arcs parab\u00f2lics de les portes inferiors, d'un aire tamb\u00e9 molt gaudini\u00e0, s\u00f3n un tast m\u00e9s de la bellesa d'aquest edifici tan particular.","ncapes":{},"ncategories":{},"categoria":"0","href":"\/en\/punt\/82948\/preview","icona":"001"},{"id":82949,"coords":"POINT(240234.41389542 5071225.3898313)","tipus":"punt","capa":"0","nom":"Casa Fuster","descripcio":"Representaci\u00f3 del modernisme m\u00e9s ric de Barcelona, la casa Fuster brilla elegant al capdamunt del Passeig de Gr\u00e0cia. Considerat un dels edificis m\u00e9s costosos de la ciutat, \u00e9s precisament la barreja entre simplicitat i s\u00edntesi decorativa all\u00f2 que omple la casa de valor i bellesa.\nEl darrer edifici de Llu\u00eds Dom\u00e8nech i Montaner a Barcelona, que constru\u00ed entre 1908 i 1911 amb la col\u00b7laboraci\u00f3 del seu fill Pere Dom\u00e8nech i Roure, va ser el formidable regal que el ric mallorqu\u00ed Mariano Fuster va voler fer a la seva muller Consol Fabra. Al carrer Jes\u00fas de Barcelona, a una de les fa\u00e7anes de l'edifici, un relleu amb les inicials C.F. recorda la propiet\u00e0ria de la finca. Tota la casa configura un conjunt amb cert aire neog\u00f2tic i d'un modernisme d'expressivitat continguda. De fet, la bellesa de l'edifici ve donada per l'\u00fas de materials nobles molt costosos, com ara el marbre blanc de la fa\u00e7ana, el vidre o la pissarra.\nDom\u00e8nech i Montaner va deixar la seva empremta en les caracter\u00edstiques columnes rosades de la base, les finestres trilobulades i la cl\u00e0ssica decoraci\u00f3 floral. Va composar l'edifici amb una fant\u00e0stica combinaci\u00f3 de corbes i rectes; dues fa\u00e7anes planes es troben, a la cantonada, amb una torre cil\u00edndrica ocupada per tribunes de vidre i decorada amb escultures que recorden nius d'orenetes. L'\u00e0tic, d'estil afrancesat, i l'elegant entrada, ocupada molt temps pel Caf\u00e8 vien\u00e8s, arrodoneixen la perfecci\u00f3 d'aquest edifici. Des del 2004, en aquest edifici hi ha un hotel de luxe.","ncapes":{},"ncategories":{},"categoria":"0","href":"\/en\/punt\/82949\/preview","icona":"001"},{"id":82950,"coords":"POINT(240603.46142251 5071039.6717392)","tipus":"punt","capa":"0","nom":"Palau del Bar\u00f3 Quadras","descripcio":"D'un cant\u00f3 un palau neog\u00f2tic i de l'altre, un edifici de pisos modernista, el Palau Bar\u00f3 de Quadras de Barcelona \u00e9s una bombonera plena d'imaginaci\u00f3 que canvia segons la fa\u00e7ana que contemplem. I a dins, s'obre com una caixa de sorpreses, plena de decoraci\u00f3 ecl\u00e8ctica i de gust refinat.\nCorria l'any 1900 quan el Bar\u00f3 de Quadres va encarregar a Josep Puig i Cadafalch la reforma d'un bloc de pisos al carrer Rossell\u00f3 de Barcelona. L'arquitecte va transformar l'edifici completament, entre 1902 i 1903, dotant-lo d'una doble fa\u00e7ana que el fa especialment interessant. Si la contemplem des de l'avinguda Diagonal, la casa ens recorda als palaus g\u00f2tics nord-europeus, amb un estil neo-plateresc que real\u00e7a el car\u00e0cter noble de la construcci\u00f3. Aqu\u00ed, la treballada tribuna correguda, on hi destaquen les escultures en forma de bustos de personatges medievals o renaixentistes, les flors i els escuts her\u00e0ldics, i les mansardes al pis superior, connecten plenament amb l'estil medieval europeu. Hi destaca el treball escult\u00f2ric d'Eusebi Arnau i Alfons Juyol.\nEn canvi, la fa\u00e7ana del carrer Rossell\u00f3, conserva vestigis de l'antic edifici, decorat en estil modernista amb elements del Sezession vien\u00e8s. A dins del palau, seu des de l'any 2013 de l'Institut Ramon Llull, la decoraci\u00f3 modernista m\u00e9s ecl\u00e8ctica \u00e9s la protagonista, amb una gran influ\u00e8ncia de l'estil neog\u00f2tic, per exemple, a la gran escalinata o a la porta d'entrada de ferro forjat. De l'estil neoarabesc trobem tamb\u00e9 molts detalls com ara el mosaic, els esgrafiats o la fusta policromada.","ncapes":{},"ncategories":{},"categoria":"0","href":"\/en\/punt\/82950\/preview","icona":"001"},{"id":82951,"coords":"POINT(241004.45723844 5070257.2372367)","tipus":"punt","capa":"0","nom":"Casa Amatller","descripcio":"Dins la \"man\u00e7ana de la disc\u00f2rdia\" de Barcelona, s'hi troba la Casa Amatller, un brillant exercici de Puig i Cadafalch, coetani de Gaud\u00ed, que va combinar l'estil neog\u00f2tic amb un remat escalonat ins\u00f2lit inspirat en les cases dels Pa\u00efsos Baixos. L'arquitecte compt\u00e0 amb els millors col\u00b7laboradors de l'\u00e8poca modernista a Barcelona, encap\u00e7alats pels escultors Eusebi Arnau i Alfons Juyol.\nLa Casa Amatller, juntament amb les ve\u00efnes Casa Batll\u00f3, de Gaud\u00ed, i Casa Lle\u00f3 Morera, de Dom\u00e8nech i Montaner, forma part de la \"man\u00e7ana de la disc\u00f2rdia\" de Barcelona. Curiosament en tots tres casos es tracta de remodelacions fetes sobre edificis preexistents, essent la Casa Amatller la primera de totes elles. L'edifici original havia estat constru\u00eft per Antoni Robert el 1875, i el 1898 la fam\u00edlia Amatller va encarregar la seva reforma a l'arquitecte i pol\u00edtic catalanista Josep Puig i Cadafalch (1867-1956). L'obra s'inclou dins el seu \"per\u00edode rosa\" o Modernista, que inclou obres com la Casa Macaya o la Casa de les Punxes.\nCom fa l'arquitecte habitualment, el seu model \u00e9s la casa pairal catalana, en combinaci\u00f3 amb elements germ\u00e0nics. En el cas de la Casa Amatller de Barcelona, l'esquema base \u00e9s el de la t\u00edpica casa del g\u00f2tic urb\u00e0. Aix\u00f2 comporta que el que \u00e9s en realitat un edifici de pisos tingui l'aire d'un palauet unifamiliar, impressi\u00f3 accentuada pels delicats porticons del balc\u00f3 del pis principal. L'element germ\u00e0nic \u00e9s, evidentment, l'agosarat coronament esglaonat, real\u00e7at amb rajoles cer\u00e0miques. Podrem visitar-ne la porteria, la decoraci\u00f3 de la qual, totalment preservada, inclou un dels millors vitralls d'estil modernista. Actualment la Casa Amatller ofereix visites guiades i activitats destinades a difondre i potenciar la hist\u00f2ria de l'art a la ciutat de Barcelona.","ncapes":{},"ncategories":{},"categoria":"0","href":"\/en\/punt\/82951\/preview","icona":"001"},{"id":82952,"coords":"POINT(241063.27792035 5070222.004544)","tipus":"punt","capa":"0","nom":"Casa Lle\u00f3 i Morera","descripcio":"Diuen que la Casa Lle\u00f3 Morera \u00e9s un Palau de la M\u00fasica a escala familiar. I si el Palau \u00e9s considerat com l'edifici m\u00e9s modernista del m\u00f3n per la seva exuber\u00e0ncia decorativa, l'esplendor art\u00edstic d'aquesta casa \u00e9s tamb\u00e9 inq\u00fcestionable. Ambdues obres van ser constru\u00efdes pel genial arquitecte Llu\u00eds Dom\u00e8nech i Montaner.\nLa Casa Lle\u00f3 Morera ocupa el xamfr\u00e0 sud de l'illa de cases coneguda com la \"man\u00e7ana de la disc\u00f2rdia\", on tamb\u00e9 hi trobem la Casa Amatller, de Puig i Cadafalch, i la Casa Batll\u00f3, d'Antoni Gaud\u00ed. Els barcelonins van batejar aix\u00ed aquesta illa privilegiada del cor de l'Eixample per la disparitat d'estils que mostraven els tres edificis excepcionals. Avui tothom reconeix que \u00e9s precisament en la varietat on rau una de les grandeses del Modernisme de Barcelona.\nL'any 1905 la fam\u00edlia Lle\u00f3 Morera va encarregar a l'arquitecte Llu\u00eds Dom\u00e8nech i Montaner la reforma integral de la seva casa, un edifici que ja existia al Passeig de Gr\u00e0cia des del 1864. L'esfor\u00e7 creador d'un nombre considerable d'artistes i artesans que treballaven en estreta col\u00b7laboraci\u00f3 sota la direcci\u00f3 de l'arquitecte, va donar com a resultat un conjunt de sorprenent qualitat. Hi van aportar el seu talent creatiu, entre altres, els escultors Eusebi Arnau i Alfons Juyol, els vitrallers Rigalt i Granell, i els mosa\u00efcistes Mario Maragliano i Llu\u00eds Bru. Les visites guiades a l'edifici permeten con\u00e8ixer tots els secrets d'aquesta obra mestra del modernisme.","ncapes":{},"ncategories":{},"categoria":"0","href":"\/en\/punt\/82952\/preview","icona":"001"},{"id":82953,"coords":"POINT(240980.86924925 5070280.8252259)","tipus":"punt","capa":"0","nom":"Casa Batll\u00f3","descripcio":"Obra mestra i joia de l'arquitectura d'Antoni Gaud\u00ed, la Casa Batll\u00f3 \u00e9s un punt de refer\u00e8ncia del modernisme. Situat al Passeig de Gr\u00e0cia, aquest edifici destaca d'entre tots pel seu disseny i colors. \u00c9s Patrimoni Mundial de la Humanitat per la UNESCO.\nEl color i la fantasia de la Casa Batll\u00f3 captiva els vianants del Passeig de Gr\u00e0cia. En ple cor d'aquest elegant carrer i en cont\u00ednua disputa amb les ve\u00efnes cases Amatller i Lle\u00f3 Morera, l'obra de Gaud\u00ed manifesta l'esplendor d'un arquitecte que va treballar aqu\u00ed amb total llibertat creativa, Antoni Gaud\u00ed.\nL'arquitecte Anton\u00ed Gaud\u00ed va aprofitar la reforma d'un edifici del Passeig de Gr\u00e0cia de Barcelona del 1875 per fer-ne una de les seves obres m\u00e9s agosarades. L'esfor\u00e7 imaginatiu de Gaud\u00ed \u00e9s clau en la direcci\u00f3 del projecte, com ho \u00e9s la feina decorativa dels artesans que hi van col\u00b7laborar, entre 1904 i 1906. Una senzilla ullada d\u00f3na lloc a m\u00faltiples interpretacions. Els cercles policromats de cer\u00e0mica vidriada i fragments en trencad\u00eds de vidres de colors, col\u00b7locats amb precisi\u00f3, dibuixen flors i nen\u00fafars i juguen amb els reflexos de la llum del sol. Aquest gran quadre impressionista \u00e9s vist de vegades com la superf\u00edcie del mar ondulant al bell mig del Passeig de Gr\u00e0cia.\nAl primer pis de la Casa Batll\u00f3, un gran balc\u00f3 de pedra arenosa deixa veure l'elegant planta noble, mentre que els altres pisos mostren balconades amb forma de m\u00e0scares. I al capdamunt, una pell escamada de cer\u00e0mica i una torre encap\u00e7alada per una creu de quatre bra\u00e7os, podria recordar la llegenda de Sant Jordi amb el drac. A dins de la Casa Batll\u00f3, la visita us descobreix la planta noble, el celobert de cer\u00e0mica, les dobles golfes nascudes d'una seq\u00fc\u00e8ncia d'arcs catenaris i el terrat amb xemeneies revestides de colors. Una explosi\u00f3 de llibertat creativa on no hi manca, tampoc, l'esfor\u00e7 de Gaud\u00ed per fer-ne una casa funcional i moderna.","ncapes":{},"ncategories":{},"categoria":"0","href":"\/en\/punt\/82953\/preview","icona":"001"},{"id":82954,"coords":"POINT(241961.41300258 5069416.7285079)","tipus":"punt","capa":"0","nom":"Casa Mart\u00ed, els quatre gats","descripcio":"Encaixonat en un carrer\u00f3 de Barcelona, el caf\u00e8-restaurant \"Els quatre gats\" ocupa els baixos de la Casa Mart\u00ed. L'edifici, des d'un exterior amb aire medieval, ens convida a entrar a un interior acollidor que va ser el centre de les trobades dels intel\u00b7lectuals de la Barcelona modernista a finals del segle XIX.\nLa Casa Mart\u00ed s'aixeca al carrer Montsi\u00f3 de Barcelona amb aires de castell medieval des del 1896, any en que fou constru\u00efda per Puig i Cadafalch. La fa\u00e7ana, inspirada en l'estil del g\u00f2tic europeu, es vesteix amb elements ornamentals propis del l'estil modernista catal\u00e0. Hi veiem precioses vidrieres de colors, el treball meticul\u00f3s de ferro forjat, les escultures d'Eusebi Arnau en forma de capitells narratius, i fins i tot la figura de Sant Jordi a la cantonada.\nA la planta baixa, un cartell dissenyat per Pablo Picasso ens convida a entrar al caf\u00e8-restaurant \"Els quatre gats\", hereu del primer caf\u00e8, taverna i espai de tert\u00falia que van fundar en aquest mateix lloc Pere Romeu, Santiago Rusi\u00f1ol i Ram\u00f3n Cases. Va estar actiu fins el 1903, i durant aquells anys, intel\u00b7lectuals de la nova boh\u00e8mia i modernista Barcelona s'hi reunien per celebrar-hi tert\u00falies, espectacles i concerts. El jove Picasso freq\u00fcentava sovint aquest local, on per primera vegada hi va exposar els seus dibuixos. \"Els Quatre Gats\" era la porta d'entrada a Barcelona dels nous gustos art\u00edstics que venien del nord d'Europa i especialment de Fran\u00e7a, a la manera del caf\u00e8 \"Le chat noir\" de Par\u00eds.","ncapes":{},"ncategories":{},"categoria":"0","href":"\/en\/punt\/82954\/preview","icona":"001"},{"id":82955,"coords":"POINT(242156.08856 5069683.2877148)","tipus":"punt","capa":"0","nom":"Palau de la M\u00fasica Catalana","descripcio":"El Palau de la M\u00fasica Catalana, l'anomenat \"edifici m\u00e9s modernista del m\u00f3n\" curiosament no \u00e9s obra de Gaud\u00ed, sin\u00f3 del seu coetani Llu\u00eds Dom\u00e8nech i Montaner (Barcelona, 1850-1923). Aquesta sala de concerts de Barcelona, declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, \u00e9s un monument art\u00edstic d'una bellesa excepcional i, alhora, un escenari musical de gran prestigi.\nEn menys de tres anys, de 1905 a 1908, Barcelona va aconseguir aixecar un dels seus edificis m\u00e9s espl\u00e8ndids, el Palau de la M\u00fasica Catalana. La seva construcci\u00f3 va ser impulsada per una societat coral popular, l'Orfe\u00f3 Catal\u00e0, i encarregada a l'arquitecte i pol\u00edtic Dom\u00e8nech i Montaner. Aquest va comptar amb un grup de col\u00b7laboradors de primer ordre, com ara Pau Gargallo i Eusebi Arnau per als grups escult\u00f2rics interiors, Antoni Rigalt per als vitralls, Llu\u00eds Bru per als mosaics o Miquel Blai per al grup escult\u00f2ric \"La Can\u00e7\u00f3\", situat a la cantonada exterior de l'edifici. L'arquitecte, d'estil modernista, va idear una innovadora estructura de ferro que permet emprar parets de vitrall, les quals deixen passar la llum. Els motius florals converteixen l'interior de la sala de concerts en una aut\u00e8ntica festa per als ulls, fent que el Palau de la M\u00fasica Catalana de Barcelona se'ns aparegui com un hivernacle frond\u00f3s de flors i plantes. \nL'ampliaci\u00f3 del Palau, dirigida per l'arquitecte \u00d2scar Tusquets ha perm\u00e8s, a m\u00e9s, la visibilitat completa de la fa\u00e7ana lateral, fent realitat el somni de Dom\u00e8nech i Montaner. Tamb\u00e9 ha suposat la creaci\u00f3 d'un nou auditori subterrani de 600 places, el \"Petit Palau\", i un restaurant, \"El Mirador del Palau\".","ncapes":{},"ncategories":{},"categoria":"0","href":"\/en\/punt\/82955\/preview","icona":"001"}],"url":"http:\/\/www.eduloc.net\/en\/escenari\/15911\/iframe\/Array\/Array","grups":[]}