sobre les restes romanes i mosaics de can Xammar; Marcius II. Conjunt arqueològic descobert l'any 1964 però destruït en bona part quatre anys després. Són restes de les termes públiques d'Iluro construïdes en època d'August, cap a la fi del segle I aC, i modificades al segle II dC. El conjunt ocupava almenys tres illes de cases, amb diverses sales pavimentades i guarnides amb escultures. S'han trobat restes d'una d'elles, un bust de Venus, amb restes d'altres parts de cos, que ara es conserva al Museu de Mataró. Estarien ubicades a l'actual indret de Can Xammar. Des de finals del segle XIX, es coneixia un bon fragment de mosaic "opus tessellatum", la notícia del qual recullen tant Josep M. Pellicer com Puig i Cadafalch. A mitjans dels anys seixanta la Comissaria Local d'Excavacions Arqueològiques, sota la direcció de Marià Ribas, va portar a terme una campanya d'excavacions que portà com a resultat la descoberta d'un monumental edifici pavimentat amb mosaics, molt possiblement datable entre l'època dels Antonins i la dinastia Severa. Posteriors estudis han demostrat sense cap mena de dubte la finalitat termal de l'edifici, la seva situació dins la topografia urbana de la ciutat romana ho corrobora: en un lloc elevat i amb una excel·lent vista cap el mar, grans sales espaioses, piscines i una exedra amb "latrinae" apartades de les sales pròpiament termals. Es coneix un paral·lel, en el món romà, de termes també amb "latrinae" dins exedra a Via Terracina al sud d'Itàlia L'any 1969, un altre cop "la piqueta de la ignorància" va destruïr aquelles sumptuoses restes. Es van arrencar alguns mosaics de pressa i corrents i, la resta, es va perdre per sempre més. Fragments de mosaics varen anar a parar a l'abocador municipal de runes. Amb el projecte de construir un nou mercat municipal els bulldozers varen arrasar dos mil anys de la nostra història. Motiu central del mosaic d'una gran estança de les termes romanes de Can Xammar (Iluro). S'hi dibuixa un motiu quadrat, emmarcat per una sanefa de trena de dues cordes. A la circumferència central hi ha un broquer d'ogives. En els angles presenta motius vegetals estilitzats figurant fulles d'acant. Aquest darrer detall té un paral·lel al terme de Mataró mateix, concretament en un dels mosaics de la vil·la romana de Torre Llauder, la qual cosa pressuposa que la decoració musivària d'ambdós indrets foren obra d'un mateix taller itinerant. Les referències estilístiques d'aquest mosaic, les trobem a les Gàl·lies, a la Península Itàlica i també té algunes connotacions amb els tallers musivaris del Nord d'Àfrica. Les "latrinae" eren una de les sales usuals que es podien trobar en un conjunt termal. A les cases romanes d'importància (domus i vil·la) tenien aquesta sala d'higiene incorporats en l'àrea de banys. En el cas de Can Xammar i pel que fa a l'edifici que exhumà Marià Ribas entre 1964 i 1968 hom creu que es tractava d'un edifici termal públic. La gent que vivia a les ciutats romanes tenien la costum de freqüentar quasi bé diàriament les termes públiques, era un fet social força estès. No només s'entenia com un lloc per a millorar l'higiene personal, i era també un lloc de trobada i distracció. Habitualment la gent a la tarda solien anar a les termes, les quals s'intentaven situar en àrees estratègiques. En el cas d'Iluro, ocupen un lloc que tècnicament afavoreix els desguàs d'aigües prop d'una riera i a més estan situades cara migdia, tanmateix les finestres deixaven entrar el llum adequat un cop traspassat el migdia, moment de màxima afluència de persones La làpida de Lucius Marcius és una làpida romana de marbre trobada a la riera de Mataró l'any 1814. Actualment forma part de la col·lecció d'arqueologia del Museu de Mataró, i es pot visitar a la mostra permanent Iluro, ciutat romana. Datada de època d'August, és l'única làpida amb epigrafia on s'esmenta el topònim de la ciutat -ILURONE- amb el qual 'identifica Mataró. A la inscripció, feta en lletra capital, es relacionen els càrrec