La història del call La primera notícia documental d’un barri jueu a Barcelona es situa al segle XI, quan es comenta un carrer: “solebat ire ad callem judaicum”. La paraula call significa «carrer petit» o «carreró», i va ser el primer carrer on s’hi van establir els jueus. Aquest nom s’estengué a tot el conjunt de carrers ocupats pels jueus, és a dir, al barri jueu, i la comunitat de jueus rebé el nom d’aljama. Tot i això la presència de jueus a Barcelona està documentada des d’abans de l’existència del barri jueu a la ciutat, però es desconeix si ja constituïen una comunitat. En l’assalt d’Almansor a Barcelona (any 985) moren bastants jueus i les propietats dels que no tenen hereus passaren a mans del comte de la ciutat. Les autoritats municipals no tenien cap jurisdicció sobre el Call, que depenia directament del rei, però a partir del segle XIV dictaren lleis restrictives per als jueus, referides només a situacions o actuacions fora del Call. La religió i la importància del call Durant la Baixa Edat Mitjana a Barcelona va prosperar una brillant cultura jueva, amb aportacions de primer ordre a la cultura i la ciència. Durant la primera etapa de la presència jueva a Barcelona, les comunitats jueva i cristiana mantenien bones relacions, posseïen negocis en comú, i els comtes-reis confiaven a jueus diversos càrrecs públics. Tot i això, un temps després, en el concili del Laterà (1215) s’adopten diverses disposicions contra els jueus i cada cop tenen més limitacions i es comencen a convertir en una minoria marginada, principalment gràcies als reis de l’època i les autoritats religioses cristianes. Igual que els cristians, els jueus també tenen temples sagrats anomenats sinagogues. A Barcelona, la sinagoga més important és la Sinagoga Major (S.XI) A la Barcelona medieval hi havia dos barris jueus: el Call Major i el Call Menor, que mai van estar connectats. El llegat de la Barcelona jueva A partir del s. XIV, amb l’arribada de la pesta negra, Europa va entrar en una greu crisi. A més al causar una gran mortalitat sense saber l’explicació científica la població va embogir. Barcelona, que va ser una de les més afectades amb la pèrdua de la meitat de la seva població, va acabar culpant als jueus de la suposada mort del Messies o d’enverinar l’aigua dels pous. Tot i l’intent d’exculpació del papat, a la segona part dels s. XIV els cristians van atacar nombrosos calls d’arreu d’Europa i els varen destruir definitivament. El call jueu de Barcelona va desaparèixer l’any 1391, però si no havia estat suficient, l’any 1492 se’ls va expulsar oficialment amb el decret d’expulsió. Els seus descendents, i molts altres jueus d'Europa, no han retornat a Barcelona fins ben entrat el segle XX. Curiositats La seva densitat de població era la més alta de Barcelona, i els seus edificis els més alts de Barcelona. En el segle XIV arribava a unes quatre mil persones. El dissabte 17 de maig del 1348 el Call és assaltat i diversos jueus són morts acusats de ser els portadors de la pesta negra. La ciutat intentava buscar un culpable. Es carrers Sant Domènec ens trobem a la cantonada més antiga de Barcelona. Barcelona, igual que Girona, compta amb nombroses restes arqueològiques jueus, com ara làpides amb inscripcions hebraiques que han estat reutilitzades al llarg del temps com a materials de construcció i que són visibles en l'actualitat al Palau del Lloctinent, al subsòl de la Plaça del Rei, al Museu Militar de Montjuïc, que actualment esta tancat i també al costat de la capella romànica del Poble Espanyol .