Origen del lloc o de l’espai: Es tracta de la capella del Palau Reial de Barcelona. Es va començar a construir el 1302, dins les obres de restauració del palau que va encarregar el rei Jaume II i que va dur a terme el mestre d’obres Bertran Riquer. Originalment estava consagrada a Santa Maria, però el 1601 va canviar a santa Àgata a causa de les relíquies que s’hi guardaven. El mestre d'obres Bertran Riquer va ser l'encarregat de començar la seva construcció, continuat l'any 1316 per Jaume del Rei. Té una nau única coberta amb embigat de fusta policromada que es recolza sobre arcs diafragmàtics apuntats, amb contraforts exteriors. L'absis és poligonal, cobert amb volta d'ogives. Darrere l'absis hi ha la sagristia, ja dins la muralla romana, damunt la qual descansa la torre octogonal del campanar. La capella és presidida pel magnífic retaule del Contestable, obra de Jaume Huguet (1464) considerada una de les millors mostres de la pintura gòtica catalana. Evolució La capella de l'antic Palau Reial Major (Capella de Santa Àgueda) es va construir al 1302. El mestre d'obres Bertran Riquer va encarregar-se de la seva construcció, però l'any 1316, després de la mort d’aquest, Jaume del Rei va seguir la seva construcció i més tard per Pere d'Olivera. La construcció va seguir sota el regnat de Pere el Cerimoniós que va manar fer la capella de les Reines al petit creuer de l'església; pel rei Martí I l'Humà es va realitzar la capella que servia de baptisteri, als peus de la nau. La seva dedicació primitiva va ser en honor de Santa Maria, fins a l'any 1601 que a causa de guardar en el seu interior les relíquies de santa Àgata, es va rebre una butlla papal per al canvi d'advocació. La capella va patir la desamortització de Mendizábal de l'any 1835 i va ser destinada a diversos usos. El 1856 es va iniciar una restauració per l'arquitecte Elies Rogent. Des del 1879 es va crear en ella el Museu Provincial d'Antiguitats. A la dècada de 1990 es va realitzar una nova restauració pels arquitectes Jordi Casadevall i Alfred Pastor, amb obres a la coberta, el sostre, la il•luminació i finalment la consolidació del campanar. Funció i importància dins de la ciutat: Al ser un recinte privat del monarca se li donava l’ús que aquest desitgés, per a misses, corts... Però tenim constància de que es podria haver fet sevir com a arxiu de Barcelona ja que Jaume II al tornar de Sicília, va voler prendre el sistema de la illa i va iniciar pràctiques administratives i burocràtiques més avançades de l‘època, que va iniciar l’emperador Frederic II que va adoptar mesures legislatives sobre el valor dels documents presentats en arxius. Altres aspectes: RETAULE: El Retaule del Conestable, també conegut com a Retaule de l'Epifania, és un retaule d'estil gòtic català realitzat al tremp per l'artista Jaume Huguet l'any 1464 per a la capella de Santa Àgata de Barcelona. El retaule es conserva al mateix indret per al qual va ser concebut i no ha patit agressions en cap de les revoltes anticlericals que ha viscut, tot i que una manca de condicions durant molts anys el va fer perillar fins que va ser restaurat i protegit a començaments del segle XX. Va ser realitzat en la fase de maduresa de Jaume Huguet. Està dedicat a l'Epifania o Adoració dels Reis Mags en una taula que ocupa la posició central. En total consta de vuit taules amb una predel•la i dues portes, a banda i banda de l'altar. SANTA ÀGUEDA va ser i és una de les verges cristianes més populars de l’antiguitat. Va néixer a Catania, a la Illa de Sicília cap a l’any 230 després de Crist. Filla de nobles rics dedica la seva vida al servei del senyor. Al llarg de la seva ofrenda espiritual, li toca viure en una època de persecució com a tot cristià, sota una mentida discreta que exerceix l’emperador de Roma Deci. Santa Águeda va ser perseguida, tancada i torturada (va ser posada dins d’un bordell i estigué sotmesa a pressió psicològica però cap home no conseguí tocar-la i va seguir v